Als pares de fills que han decidir el seu futur

maig 18, 2021
Hèctor Verdú Martí

Som a la recta final del curs. Adults i joves estem cansats, potser més aquest any, ple de restriccions, amb poques possibilitats d’esbargir-se. Pensem en les vacances, però abans que arribin, aquestes setmanes que ara tenim davant són de grans decisions, quan donem forma a com volem que sigui el curs que ve, i potser més enllà. Sobretot els adolescents, que s’enfronten a una de les primeres grans tries vitals: què volen ser quan siguin grans.

Aquests dies probablement li hem dit: “Estudia el que et vingui de gust, segur que te’n sortiràs”. O “ja n’estàs segur amb les notes que tens? Vols dir que hi podràs entrar?”. O bé “per què no fas això, que segur que té sortida professional”. O fins i tot “hauries d’estudiar X, tal com van fer el teu pare, el teu avi i el teu besavi, que ja has vist que ens ha anat molt bé”.

Molts pares pressionarem perquè facin estudis universitaris, quan alhora sabem prou bé que un títol universitari o de màster ja no és garantia de tenir una feina ben pagada. Alerta, que no estic dient que els nostres fills no han d’anar a la universitat, que té una sèrie de virtuts. Però tampoc no hem de caure en aquest parany i desdenyar altres opcions que tenen altres virtuts. I la solució tampoc és posar el focus en titulacions de noms novedosos i imaginatius que ens fan creure que ens obriran les portes de les noves professions.

Els nostres fills decideixen en un context d'incertesa: han de triar ara què volen estudiar, però les feines que tindran encara no s'han concebut

Compte! Els nostres fills estan decidint ara, però s’incorporaran al mercat laboral d’aquí a cinc o sis anys els que ho facin abans, vuit o nou els més joves. A la velocitat a que les noves tecnologies estan transformant el mercat laboral, moltes de les feines que acabaran desenvolupant ni tan sols les imaginem. Com poden haver-les imaginat, doncs, institucions reactives com les universitats, que van a remolt de mercat laboral i necessiten anys per reformar els plans d’estudis? Els nostres fills decideixen sobre un escenari d’incertesa.

Per tant, la dinàmica d’intentar anticipar nosaltres el que vindrà per intentar situar als nostres fills en avantatge no porta enlloc. Sí que podem pensar al revés, però. Què no cal que estudiïn els nostres fills? Que abandonin la idea de fer res que ara mateix puguem veure que serà substituït per un robot o la intel·ligència artificial. I ja en sabem unes quantes. En totes les professions, part de les feines que feien persones estan sent substituïdes pels ordinadors. Des del dret, a la medicina, passant pel periodisme. Qualsevol cosa que fem ha d’estar enfocada a situar-nos en una posició de control i supervisió de les màquines. O de creació. O de contacte amb la terra... i aquí, segurament estudiar és un avantatge, però els pagesos fa mil·lennis que hi ho fan i no han anat gaire a la universitat. O de cura de les persones. Finances? Cal entendre-les, però ja sabeu qui farà el gruix de la feina. El que sí que farà falta és molta gent que pensi, actuï i tingui iniciatives per protegir el medi ambient. També faran falta persones amb capacitat d’integració intercultural, perquè els temps que vindran mouran molta gent, aixecaran molts murs i despertaran moltes pors.

Així que li dic a ma filla que estudiï? No ho sé. Faràs millor d’escoltar-la. Què la mou? Què l’apassiona? Quines inquietuds té? Com veu el món? Com vol que sigui d’aquí a uns anys. Alimenta-li la curiositat i acompanya-la perquè sigui molt adaptable, perquè sàpiga llegir els contextos, perquè estigui disposada sempre a aprendre de nou, perquè tingui coratge per dir no quan una cosa no li sembli bé, perquè tingui sempre viu un propòsit vital, perquè no renunciï als somnis, perquè cultivi relacions equilibrades, perquè s’estimi i sàpiga estimar, perquè no ho vulgui fer tot sempre sola i sàpiga demanar ajut, perquè col·labori i faci els altres millors, perquè en el món que ve ningú té una resposta bona per si sol i les solucions que requerim son tan complexes que les hem de trobar entre molts, entre tots.

I no deixeu d’explorar tot això en vosaltres mateixos, mares i pares, per molt que hagueu ensopegat, encara que les coses no us hagin sortit sempre bé, encara us estavelleu un cop i un altre contra aquella porta tancada. Perquè sabeu que us heu tornat a aixecar i heu aprés a buscar solucions. No els feu els plans, que no té sentit. Ensenyeu-los a abraçar la vida.

crossmenu
Top